De terrícoles i xarxes

La gran diferència de Ubuntu respecte a una Debian és que fan una release cada... bé, menys de 3 anys. Tota la resta (virgueries de configuració de xarxa, instal·ladors "monus") ho podem tenir d'altres maneres.

Però tenir cada sis mesos versions dels paquets estables (o suficientment estables per l'escriptori) és alguna cosa més que "interessant": és crític per ser una opció viable a l'escriptori. Vull dir a l'escriptori d'un ens públic o una empresa, no a l'ordinador d'aquells per qui Linux també és un hobby.

I fins i tot en aquests casos ens dona alguna alegria.

Suposem que fa dies vam instal·lar una màquina. El trasto té dues intefícies de xarxa, però per "guanyar temps" :-) vam deixar la configuració del bonding per més endavant. I ara tenim una màquina amb el seu firewall, els seus serveis arrencats i la gestionem remotament. I seria bonic configurar-li el bonding sense parar-ho tot i sense perdre gestió, oi?

El pinning és el mètode de l'APT de Debian per instal·lar paquets de diferents releases. Molts tenim instal·lada una testing i sovint volem provar paquets que sols es troben a la unstable. Aquesta recepta ho permet.