Pseudoxml: Textile no, gràcies
"Pseudoxml" és una forma distesa de referir-se a aquelles sintaxis que converteixen el text pla a HTML, tags inclosos (a.k.a. "plaintext markup syntax"). Posats a generar contingut per la web, són exponencialment més agradables que picar HTML pelat i molt més robustos i portables que els editors WYSIWYG que trobem habitualment.
Aquest text està generat (originalment) patint Textile. És adequat per composicions molt senzilles, però té uns quants "problemets" d'aquells que provoquen enrabiades suficients per disminuir-te l'expectativa de vida.
Des del punt de vista dels tipus d'usuari, li demanaríem a l'eina que fos:
- Muggle-friendly: usable per un internauta comú sense que s'espanti. Gaire.
- Geek-scalable: ha de poder créixer per dalt fins satisfer les necessitats dels geeks.
Muggle-friendly: Sols aparentment
Com que la idea és fer fàcil allò que ha de ser fàcil, la sintaxis dels pseudo-tags és intencionalment simplista. Però tant, que certes coses són impossibles. Com convertir en un enllaç mitja paraula (per exemple, a muggle-friendly enllaçar sols muggle). O subratllar una paraula que va entre parèntesis.
_(textpattern)_
No ens escudem amb que "els muggles no fan aquestes coses". És cert, no les fan però les demanen.
Geek-scalable: Ni de lluny
Primer disgust. Què és el primer que voldrà fer un geek respectable? Penjar codi, naturalment. Acabarà amb una llaga d'estómac.
Tot i que li prohibeixis, Textile s'entossudeix a parsejar certs caràcters. Penjar un codi en Python és tot un desafiament, fins al punt de que per poder publicar
a = array[0]
sense que es confongui amb els "["... va caler un patch (!) i carregar-se la creació de "footnotes".
Segon disgust. Un geek no es conformarà amb publicar una imatge: això té poca densitat d'informació. Voldrà una imatge amb un enllaç. En l'idioma de Textile serà
!/common/textist.gif(Textist)!:http://textism.com
Un punt a favor, per que l'opció està contemplada. I mig punt en contra de Textile: la sintaxis de tot plegat és tirant a illegible.
Tercer disgust. Si el pobre paio vol incloure RDF en el text generat... ni ho explico, no cal caure en el "morbo" fàcil.
Conclusió
La impressió final és la d'una sintaxis poc planificada i una eina que no s'ha testejat a fons. Pot ser suficient per usuaris que "sols volen un blog" o per un petit fòrum amb "markup" limitat, però per generar continguts amb cara i ulls ens posarà la traveta. Depenem massa de "truquets" que ens vagin solucionant problemes puntuals. Un exèrcit de problemes puntuals.
Comencem a buscar-li un substitut.
