terraquis.net

Super-esmorzar de huevos a la mexicana a "Las Biológicas". Ja ens coneixen. Grand Tour del "Museo de Antropología". Xulo, però seguim amb la sensació de que els historiadors no ho tenen gens clar. Els europeus estem acostumats a tenir molts registres d'aquesta època, però aquí no hi ha pràcticamnt res escric fins que arriben els espanyols... i no sempre prenen notes abans de destrossar el que hi havia. Veiem els primers murals (en realitat, reproduccions). Ens quedem embobats amb les esculptures de serps azteques.

Tornem a l'alberg a la tarda. Descobrim què és una hora punta al metro. Recuperem les motxes, marxem cap a Taxco. Pillem un taxi, tenim excusa: anar a l'estació de busos en metro requeriria una circumnavegació de Ciudad de México, 3 transbords amb motxes i en hora punta.

A l'estació de busos hi ha una filera de gent per comprar bitllets més llarga que una "serpiente emplumada". Suspense, el nostre pla perilla. Si no queden bitllets per avui, on dormirem? Veiem davant nostre tot de "mochileros" que es retiren amb la cua entre cames.

Sorpresa: tenim bitllets. Sembla que tots els altres motxileros amb pintes yankis volien anar a Acapulco. Una racció de tortas més tard pugem a l'autocar cap a Taxco. Sortim de Ciudad de México amb una tempesta de llamps i trons que ens acompanyarà tot el camí. Les afores són força lletges. Les pelis de l'autocar, molt pitjor. Són l'equivalent de la Lina Morgan però protagonitzades per "la India María" (i l'actriu és blanca). Són tan dolentes que acabarem calculant la durada física i emocional dels viatges en "pel·lícules xungues".

A les 11 de la nit a Taxco. El poble és laberíntic. Els carrers pugen, baixen, giren... L'Eko i en Lluís es planten davant d'una casa en runes. Anuncien amb cara de circumstàncies: "Teóricament, és aquí". Silenci. Al fons del carrer, a la seva esquena, s'hi veu un cartell enorme amb el nom de la nostra pensió. Ens agafa un atac de riure histèric. Aprenem que els números dels carrers no necessàriament són correlatius.

Entrem a la pensió. Un pati preciós, plantetes, vistes al poble a les fosques escampat per la muntanya, fils elèctrics farcits d'orenetes que dormen. Volem sortir a fer una birra. A en Lluís i l'Eko no se'ls permet asistir per indumentària inadequada (pijama). Mitjanit, tot tancat excepte el super. Comprem dues cerveses i una bossa de patates. Disfrutem el pati mentre cau una pluja fina.