13/8/2008 Tulum
El mar segueix remogut. Optem per nedar als cenotes. Primer al Cenote Calavera. És com un gorg dins una cova. La llum entra pels forats del sostre i nosaltres també. És tan espectacular veure nedars els peixets com veure'ns nedar els uns els altres sota l'aigua fosca de la cova.
Ens recomanen que anem al Gran Cenote. Seguim el consell, i val la pena. La part "no submergida" no és res de l'altre món. Peró les coves són una joia: llargues cavitats submergides de fins a 8 metres de fondària, amb enormes estalagtites i estalagmites (i, segons en Lluís, "estalagmitites"). Primer fa respecte estar nedant dins les cavitats: quan et quedes sense aire no pots sortir a respirar a la vertical, cal tornar enrera fins on el sostre de la cova s'aixeca. Aviat agafem confiança i es torna un joc d'exploració fantàstic. Espeleobusseig "for dummies".
Tornem a Tulum rebentats peró encantats. Un exèrcit de formigues rabiudes demostra molt interés en el mole que duc a la motxilla. Dedico més d'una hora a expulsar-les. La xocolata de l'Alba ja havia rebut visites similars de bon matí. Els altres es banyen i llegeixen fins que es fa fosc. Repetim restaurant a la platja.