Aug 16

7/8/2008 San Cristobal de las Casas

Els nens se'n van a fer una excursió pels boscos de Chiapas. Jo tinc un forat al dit gros del peu (llegeixi's: ampolla vinguda a més). Em quedo a l'alberg per a que cicatritzi. Escric, llegeixo, reviso el mail, faig un parell de posts, esmorzo dues vegades.

Els nens se'n van a fer una excursió pels boscos de Chiapas. Jo tinc un forat al dit gros del peu (llegeixi's: ampolla vinguda a més). Em quedo a l'alberg per a que cicatritzi. Escric, llegeixo, reviso el mail, faig un parell de posts, esmorzo dues vegades.

ezln

Tornen d'hora: autobús equivocat, fan una passejada per una bonica urbanització. Dinar plegats i rumb al Museo de Medicina Maya. Tenien 5 rols de metge diferents (només en recordo 3):

  • "Orador de los cerros".
  • Herbolari.
  • Partera.

Alguns dels rols no semblen exercir un efecte directe: el orador de los cerros li resa a les muntanyes per tenir bons aliments i bona salut. Probablement ajudaven a crear una cultura adequada al medi (cal cuidar el medi per tenir bones collites).

Em xoca que donen molta importància al que ens poden fer els altres: l'odi o l'enveja que algú sent per nosaltres poden fer que emmalaltim (perdem l'ànima). Tenen tabulats quants parenostres i avemaries cal resar per curar-se de cada cosa (fusió de les creences locals i les dels colonitzadors).

És divertit saber que el suc de canya que es feia servir originalment en certs ritus ara és difícil de trobar... i es fan amb Coca-cola. El que cura no és la substància, sino el que simbolitza.

Inclouen dins la medicina "tenir bones collites": el metge no sols s'ocupa de la ingestió de nutrients, sinó també de que els puguin produïr. Quin diagnóstic faria dels aliments de què disposem nosaltres? Fruites sense gust, vegetals transgènics, vaca amb clenbuterol i peix de piscifactoria alimentat amb pinso de peix.

A Mèxic la majoria de cases són de planta baixa i primer pis. Però hi ha una subdivisió fàcil: per una banda, les cases "de coloraines", amb fusta i pedra, decoració senzilla peró cuidada. Les altres, cases "mínimes": barracons evolucionats, disseny més que bàsic, construcció a base de blocs de formigó, sovint no es pinta l'exterior.

El barri que travessem tornant a l'alberg és "mínim". No veiem gairebé cap turista, la majoria dels rostres són indígenes i la majoria de vestits són tradicionals. Passem per un mercat "de debó", gens orientat als guiris com nosaltres. Comprem per fer pasta a la putanesca. Bereno una "mazorquita". Faig una foto "robada" a les venedores, amb vestits tradicionals. A la més àvia no li agrada. Ara ja sé com sona en maya "a pastar fang".