terraquis.net

"Pseudoxml" és una forma distesa de referir-se a aquelles sintaxis que converteixen el text pla a HTML, tags inclosos (a.k.a. "plaintext markup syntax"). Posats a generar contingut per la web, són exponencialment més agradables que picar HTML pelat i molt més robustos i portables que els editors patint Textile. És adequat per composicions molt senzilles, però té uns quants "problemets" d'aquells que provoquen enrabiades suficients per disminuir-te l'expectativa de vida.

Des del punt de vista dels tipus d'usuari, li demanaríem a l'eina que fos:

• geeks.

Muggle-friendly: Sols aparentment

Com que la idea és fer fàcil allò que ha de ser fàcil, la sintaxis dels pseudo-tags és intencionalment simplista. Però tant, que certes coses són impossibles. Com convertir en un enllaç mitja paraula (per exemple, a muggle-friendly enllaçar sols muggle). O subratllar una paraula que va entre parèntesis.

_(textpattern)_

No ens escudem amb que "els muggles no fan aquestes coses". És cert, no les fan però les demanen.

Geek-scalable: Ni de lluny

Primer disgust. Què és el primer que voldrà fer un geek respectable? Penjar codi, naturalment. Acabarà amb una llaga d'estómac.

Tot i que li prohibeixis, Textile s'entossudeix a parsejar certs caràcters. Penjar un codi en Python és tot un desafiament, fins al punt de que per poder publicar

a = array[0]

sense que es confongui amb els "["... va caler un patch (!) i carregar-se la creació de "footnotes".

Segon disgust. Un geek no es conformarà amb publicar una imatge: això té poca densitat d'informació. Voldrà una imatge amb un enllaç. En l'idioma de Textile serà

!/common/textist.gif(Textist)!:http://textism.com

Un punt a favor, per que l'opció està contemplada. I mig punt en contra de Textile: la sintaxis de tot plegat és tirant a illegible.

Tercer disgust. Si el pobre paio vol incloure

Conclusió