Si ets com jo (mandrós) segurament al teu ‘bashrc’ s’hi van acumulant àlies com aquests:
alias dpkg='sudo /usr/bin/dpkg'
alias aptitude='sudo /usr/bin/aptitude'
alias apt-get='sudo /usr/bin/apt-get'
alias apt-cache='sudo /usr/bin/apt-cache'
Però algunes de les subcomandes no necessiten permisos de root. Seria pràctic que l’eina decidís si li cal ‘sudo’ per cada subcomanda, i que l’invoqués ella soleta.
Posats a demanar, també aniria bé tenir una comanda i no quatre. Després d’un temps es converteix en automàtic, però què passa quan algú comença amb Debian? Sempre que ensenyo gestió de paquets a un sysadmin novell el torno boig: el contingut del paquet el mires amb ‘dpkg’ però l’instal·les amb ‘apt-get’, i pots buscar si un paquet existeix amb qualsevol excepte ‘dpkg’…
L’alternativa és wajig. De fet no és una alternativa sino un wrapper al voltant de totes aquestes eines, amb crides a ‘sudo’ incloses i compleció a cop de tabulador. Unes quantes equivalències:
wajig list dpkg -l
wajig list-files ... dpkg -L ...
wajig install ... apt-get install ...
wajig installr ... apt-get -o APT::Install-Recommends=true install ...
wajig showupgrade apt-get -s upgrade
wajig search ... apt-cache search ...
wajig policy ... apt-cache policy ...
wajig list-orphans deborphan
wajig start ... /etc/init.d/... start
wajig find-file ... dpkg -S ...
wajig fix-configure dpkg --configure -a
wajig fix-install apt-get -f install
wajig updatealts ... update-alternatives --config ...
La llista completa, a la web de wajig. No estic segur de si m’estalviarà temps (o neurones) quan administri paquets. Però estic segur de que m’estalviarà temps (i neurones) quan estigui formant a algú.