Primer esmorzar de torrades, segon a Las Biologicas. Metro i bus cap a les runes de Teotihuacan (una hora curta). Allau de venedors terriblement verborreics. L’Alba i jo comprem barrets (sense regatejar, mal fet). Tots em van grans.
La plana es enorme. Les piramides no son edificis grans sino muntanyes petites. La ciutat va quedar abandonada al segle VII. Mil anys despres els mexicas passen per alla buscant algú més per conquerir. Es queden tan bocabadats que també comencen a construir piràmides com uns desesperats.
Un formiguer de persones puja la piramide del Sol, que amb els darrers estudis ha passat a ser de la Pluja. Al cim fiquen el dit a un forat per carregar-se d’energia solar. Caldra inventar-se un ritus nou relacionat amb la pluja.
L’Alba pinta aquareles a velocitat supersonica. Dinem pa amb embutits a un bosquet (sense cervesa, als xiringuitos sols venen dues classes de refrescs). Sortim del recinte a buscar el bus. Venedors indefallibles ens canten les varietats dels seus restaurants.
Lluis: "Ya hemos comido."
Venedor: "Pues vuelvan a comer."
Bus de tornada a Ciudad de México. Passegem a velocitat de creuer, en Lluís i l’Eko no tenen marxes curtes. Avui aconseguim arribar al Barrio Rosa i Condesa. El paisatge ètnic canvia radicalment. Al metro i els altres barris ens hem acostumat a veure gent de pell fosca i roba senzilla. Aquí tot-hom és blanc i piji. Tastem la “michelada” (cervesa, llimona, sal i salsa picant). A les 7 fem un berenar-sopar en un bio-super-restaurant. Tenen tortas de tofu, hamburguesa de salmó i un “ceviche” prou bo. I cervesa! En aquest barri tots els locals tenen cervesa.
El xàfec del vespre ens pesca. Pategem no-sé-quantes “cuadras” fins a l’entrada de metro que ens convé. Baixem a Coyoacán (“el lugar de los coyotes”). fem el ressopó amb el Camembert que ens ha sobrat del dinar. Tots al llit a les 11 menys un. Em quedo prenent apunts a la llibreta. Al final, em decideixo a fer un post al blog. 00h30, off.